lunes, 16 de marzo de 2009

Més lluny... sempre molt més lluny...

No puedo decir muchas cosas sobre la canción "Viatge a Itaca" de Lluís Llach. Quizá es, después de "Mediterráneo", la canción más "piel-gallinaceante" que he escuchado (y leído) jamás.
En el vídeo que os propongo no canta Lluís Llach, que igual que Serrat, es emblemático pero mejor poeta que cantante... así que cuelgo la versión de Beth (sí! la de OT!) que la mejora sustancialmente... aunque el vídeo sea de un rollo friki en el Camp Nou...



VIATGE A ITACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

me cae muy mal Lluis Llac!
Pero Beth me gustaaaa

Miguelon

Ana Joven dijo...

En realidad a mí también me cae como el culo, pero la canción mola (aunque hay que decir que es un poema de Kavafis, no de Llach...). Viva Beth!

Meri dijo...

A mi Lluis Llach me gusta mucho.Se puede saber que te ha hecho este buen hombre Miguel??!!
T'estimo, que tinguem sort ( una de mis favoritas), Laura..
Que buenos recuerdos Ana! No necesia mas que un piano y su voz estupenda!
Muas,
Meri